La vacunació de covid menors d’edat està menys justificada que la d’adults, la qual no era ni necessària, ni segura, ni eficaç. Paral·lelament, s’ha utilitzat la coacció mitjançant un pla segregacionista aplicat en centres educatius, el qual ja hem denunciat, per a que s’inoculessin aquest OMG (organisme modificat genèticament) de forma experimental.
Per més insalubritat, s’està realitzant en centres no sanitaris coneguts justament com “vacunòdroms”, on si hi han efectes adversos no es disposarà de recursos per atendre’ls. Una autèntica negligència i mala praxis sanitària. A més, l’autorització que es realitza no respon als criteris mínims d’un consentiment informat, així doncs és inadequada, insuficient en el contingut i no garanteix la mínima comprensió dels riscs que suposa.
Per últim, com és un fàrmac experimental es requeriria una prescripció mèdica. Feta després de valorar si el pacient és apte per participar-hi. Tot per escrit i sota una assegurança per cobrir els efectes adversos. Lluny d’això continuen malgrat hem donat diferents avisos des de la nostra entitat.
Així doncs, els nostres arguments jurídics són:
1.- Les vacunes biològiques han de ser prescrites per un metge segons el Comitè Assessor de Vacunes i l’AEMPS[1]. I més si és un fàrmac que es troba en fase d’investigació, com les vacunes covid, subjectes a control addicional. Això ho avala el Tribunal Suprem en les sentències de 17 de maig i 20 de juny de 2016- recursos nº1574/2015 i 4172/2014. El TSJPB també ho va resoldre així, segons la sentència 393/2017. Per això, és molt important o que la/el pediatra les prescrigui o que no les administren les infermeres perquè acabaran sent les responsables. També està recollit a l’article 79.1 Real Decret Legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.
2.- En ser un fàrmac en fase d’estudi que acaba l’any 2024 segons l’Agència Europea del Medicament (EMA), s’ha d’administrar en un entorn hospitalari per actuar àgilment en cas d’efectes adversos, tant previstos com imprevistos.
3.- En ser un fàrmac en fase d’investigació, ha d’haver-hi un consentiment informat escrupolós, amb la composició del medicament, els efectes lleus, moderats i greus. Per exemple, sabem segons estudis recents que la 2ª dosis en infants augmenta, per afectacions cardíaques, de 3,7 a 6,1 vegades el risc d’hospitalització per covid-19. (Hoeg et al. 2021 medRxiv).
A més, el consentiment informat correctament està recollit a la Llei del Medicament 25/1990 a l’article 5. I a la convenció de drets humans i la biomedicina d’Oviedo de 4 d’abril de 1997, a l’article 5 i l’article 15.
4.- En ser un fàrmac en fase d’investigació, segons l’article 62 de la Llei del Medicament 25/1990, ha d’haver-hi una assegurança que cobreixi els efectes adversos de les persones administrades.
5.- L’article 16 de la Convenció d’Oviedo (CO), en el punt 1 també diu que no es podrà experimentar si hi ha un mètode alternatiu d’eficàcia comparable. Actualment, ja estan aprovats fàrmacs que no tenen efectes adversos per a tractar la covid19.
6.- L’article 16 de la CO, en el punt 3 diu que el fàrmac ha d’haver passat un estudi independent per comprendre els riscos del mateix. Quan sabem que aquests fàrmacs només consten d’estudis no independents de les farmacèutiques que els comercialitzen. A més, en el cas de Pfizer ja han reconegut que han amagat efectes adversos en el mateix.
7.- Finalment, el jutge Juan Jose Maria Asensio acaba de declarar (23/12/21) que el be superior del menor justifica no vacunar-los, ja que la incidència de la malaltia és quasi nul·la segons les dades del Ministeri de Sanitat i no s’han de córrer els riscos greus pels efectes adversos. Dels quals no es coneixen els de mig i llarg termini i els de curt termini ja són prou greu. Normalment s’ha justificat per protegir als avis, però no està demostrat científicament que els nens contagiïn i el be superior d’un adult no pot passar per sobre del be superior d’un infant. Tal i com s’assevera en l’article 3 de la Convenció Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.
[1] Agencia española del medicamento y producto sanitario
Per tot això ens hem decidit a demandar al Departament de Salut, mitjançant l’advocat Robert Castro del bufet Bastet Advocats, pel que considerem un crim sanitari. En aquest moment, procedirem a fer la demanda col·lectiva i ha recollir donacions per a finançar-la.
També pots realitzar una transferència bancària a Fiare Banca Ètica a Grup Associat pels Serveis de Salut: ES44 1550 0001 2100 1138 7529
Ja està la demanda entrada a la Sala Penal del TSJC
Notícia referent a l’Alternatiu.cat: https://lalternatiu.cat/2022/05/25/querella-criminal-contra-el-conseller-argimon-per-la-vacunacio-infantil/?fbclid=IwAR232d-W0_QveZhOFS7jC_AMzQDOFNWTUDeVBxW6YmtJi158gV3o1beTH0U
La Demanda ha estat desestimada
La Sala del Civil i Penal del TSJC, gràcies a un informe de la fiscalia, ha desestimat la demanda per falta d’acreditació incidiària de les conductes criminals descrites a la nostra demanda. És a dir, consideren que no hi ha proves que incriminin al Departament de Salut. Es va fer un recurs d’ampara que no ha estat atès positivament pel tribunal.
Amb aquesta resolució acaba la demanda i ens ensenya que malgrat les dades d’efectes secundaris i morts dels infants, si no es presenten testimonis i pèrits, no hi ha res a fer. Potser encara és d’hora per a que tant els experts i els afectats s’impliquin més i atenguin les peticions dels diferents demandants. Ara el Departament de Salut podrà continuant inoculant una teràpia gènica experimental a infants sense cap oposició judicial.