Les mascaretes als centres educatius

L’obligació de portar mascaretes als centres educatius és una altra mesura de sobreactuació per molts motius:

Biològics

La Catedràtica de processos de Diagnosi Clínica a la Universitat de Múrcia, la Dra. Maria José Martínez de Albarracín, sosté que segons el consens científic oficial, el virus Sars-cov-2 requereix cèl·lules amb receptors Ace2 per poder infectar-les amb la proteïna Spike. Doncs bé, en el darrer estudi suec del 2020 sobre el perfil d’expressió de proteïnes ACE2 en teixits humans, determina que no hi ha cèl·lules amb aquests receptors als pulmons ni a les vies respiratòries. Per tant, aquest virus no es contagia per via respiratòria i les mascaretes no tenen cap sentit.

Això vol dir que no és adequada no només pels centres educatius, sinó per tothom. Ha estat una mesura acientífica i inadequada que ha causat més danys que beneficis.

Explicacions del Dr. Xavier Uriarte

El Dr. Xavier Uriarte analitza les mesures adoptades pels governs sobre el covid des de la seva especialitat, la medicina naturista. A la primera part del vídeo analitza el tema de la mascareta.

Estudi d’afectació psicològica de la mascareta a Alemanya

Un estudi psicològic alemany amb aproximadament 1.000 participants va trobar “greus conseqüències psicosocials” i disminució de defenses immunitàries a causa de la introducció de màscares facials obligatòries a Alemanya.

L’aFFaC demana revisar l’ús de les mascaretes

Informació del social.cat : les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) demanen al Departament d’Educació que revisi l’ús de les mascaretes als centres eductius, on són obligatòries a partir dels 6 anys, i que “les elimini en la mesura del possible”. En una roda de premsa, la presidenta de l’aFFaC, Belén Tascón, ha advertit que aquesta mesura afecta la “salut emocional i física” dels infants i que té un l’“impacte en l’aprenentatge, sobretot en les etapes més primerenques”.

Estudi de la Universitat de Stanford que desaconsella l’ús de les mascaretes

L’estudi conclou que les evidències científiques existents desafien la seguretat i l’eficàcia d’utilitzar màscara facial com a intervenció preventiva de COVID-19. Les dades suggereixen que tant les màscares facials mèdiques com les no mèdiques són ineficaces per a bloquejar la transmissió d’humà a humà de malalties víriques i infeccioses com el SARS-CoV-2 i la COVID-19, desaconsellant l’ús d’aquestes.

S’ha demostrat que el fet de portar màscares facials té adversos efectes fisiològics i psicològics. Aquests inclouen la hipòxia, la hipercàpnia, la falta d’alè, l’augment de l’acidesa i la toxicitat, l’activació de resposta a la por i l’estrès, l’augment de les hormones de l’estrès, la immunosupressió, la fatiga, els mals de cap, la disminució del rendiment cognitiu, la predisposició per a malalties víriques i infeccioses, l’estrès crònic, l’ansietat i la depressió. Les conseqüències a llarg termini de l’ús de màscara facial poden causar deteriorament de la salut, el desenvolupament i la progressió de malalties cròniques i prematures cap a la mort. Els governs, els responsables polítics i les organitzacions sanitàries haurien d’ utilitzar un enfocament millor i basat en evidències científiques respecte a portar màscares facials, quan es considera que aquesta última és una intervenció preventiva per a la salut pública.

Els danys en general de totes les mesures escolars per la pandèmia (podeu cliclar al text per anar a l’article original)

Informació de peticion.es: com a professionals de la psicologia de la infància, la joventut i les famílies ens veiem en la responsabilitat deontològica d’informar de les potencials conseqüències de les mesures actuals, implementades per gestionar la crisi ocasionada per la COVID-19, sobre la salut psicosocial de la infància i l’adolescència. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la salut és l’estat complet de benestar físic, mental i social, no només l’absència de malalties.

Els danys serien els següents:

• Afectar el desenvolupament de la seguretat bàsica, donant lloc a la por, l’angoixa, l’obsessió i la inhibició.
• Interferir en la construcció de l’autoestima, donant lloc a la inhibició de les potencialitats.
• Interferir en la construcció de la personalitat, donant lloc a la dissociació o desconnexió.
• Afectar la regulació emocional, donant lloc a alteracions de l’estat d’ànim i respostes impulsives.
• Accentuar les dificultats respiratòries, que afecten la salut fisiològica i la gestió de les emocions.
• Interferir en el desenvolupament de l’empatia, la comunicació i els hàbits interpersonals, donant lloc a aïllament, conductes evitatives i trastorns adaptatius.
• Afectar la sensació de benestar, donant lloc a la sensació de culpabilitat i amenaça generalitzades.
• Interferir en l’autonomia, la iniciativa, la interdependència i la llibertat d’acció, donant lloc a la dependència, la submissió, el dubte i la vergonya.
• Fomentar la distorsió del propi autoconcepte.
• Alimentar el sentiment d’exclusió i estigmatització.
• Augmentar la segregació de l’alumnat amb diversitat funcional.
• Potenciar les dificultats d’aprenentatge.
• Fomentar l’aparició de simptomatologia pròpia de quadres d’estrès infantojuvenil.

Finalment proposen un manifest per a signar: