Va caure la Segona República per un cas de Bullying?

    Home / Opinió / Va caure la Segona República per un cas de Bullying?

Va caure la Segona República per un cas de Bullying?

0

Una de les intel·ligències més brillants del segle XX fou el filòsof austríac Ludwing Wittgenstein (Viena 1889- Cambridge 1951). Segons l’escriptor australià Kimberley Cornish, en el llibre “El Jueu de Liz”, Wittgenstein va coincidir amb Hitler a l’escola Realschule d’Àustria, cap el 1904. Encara que havien nascut amb 6 dies de diferència no anaven al mateix curs, ja que la intel·ligència de Wittegenstein l’havia portat a un curs superior i Hitler havia hagut de repetir curs.

Segons Cornish, la interacció va ser poc afortunada. Sosté que Wittgenstein -fill d’una jueva, rica i influent família- ridiculitzava sovint a Hitler, que tampoc tenia una infància fàcil, deixant-lo en evidència més del que aquell podia suportar. Bullying? Probablement. Arran d’això, Cornish llença la terrible sospita que, degut a aquestes humiliacions, va germinar la llavor de l’odi al cor de l’assetjat. Inclòs dedueix que el nen hebreu de l’obra Mein Kamph és el mateix Wittgestein, el qual és projectat sobre tot el poble jueu. De tots es conegut com van acabar les coses entre Hitler i els jueus.

wittgeinstein-hitlerEl 17 de juliol de l’any 1936, un grup feixista de l’exèrcit espanyol es revoltava contra la II República. El bàndol anomenat “nacional” difícilment hauria vençut si no hagués comptat amb el recolzament de l’avançat exèrcit alemany de Hitler.

Per tant, floten algunes preguntes a l’aire: si Hitler hagués viscut una escolaritat tranquil·la, què hauria passat? Hauria creat aquell monstre de guerra? És aquest un exemple de l’efecte papallona de la física quàntica aplicat a infants? Va caure la Segona República per un cas de bullying?

Alguns biògrafs de la vida de Ludwing Wittgenstein no consideren provades les teories de Cornish, però al cap i a la fi resulten versemblants.

Es coneix que l’impacte emocional de l’assetjament escolar o bullying pot arribar a condicionar en gran mesura el futur de les persones. Intents de suïcidi i consumacions del mateix, depressions, homicidis, etc., s’han relacionat directament amb aquestes nefastes experiències.

També és recurrent la presència de consums de drogues entre els assetjadors. La dissolució de la molèstia moral en estats d’intoxicació facilita l’abús.  Entre les víctimes, també es detecta a posteriori el consum de drogues com a una de les conseqüències del trauma patit. Evitar el bullying previndria el consum problemàtic de drogues i a la inversa.

Com a conclusió, seria interessant que hi hagués un sistema de detecció del bullying, un protocol d’actuació i un pla de prevenció als nostres centres educatius i fora d’ells, ja que també es dóna en altres àmbits.

Eduard Casas i Bertet. Educador Social. Grup Associat pels Serveis de Salut.

Translate »