Frau i aiahuasca

    Home / Opinió / Frau i aiahuasca

Frau i aiahuasca

0

El Taita Queta del poble Cofan de Colòmbia, juntament amb autoritats tradicionals i un governador van fer recentment una declaració sobre l’ús fraudulent de l’Aiahuasca comesa pels integrants de l’Escuela Ayahuasquera Europea promoguda des d’Ayahuasca Intenacional, fundada per José Alberto Varela.

És interessant que hi hagi persones que davant de l’engany ho denunciïn i ajudin a desmuntar-ho. Ja havien circulat algunes informacions de males pràctiques i d’aprofitament deslleial d’Alberto Varela, però el més greu, més enllà de la persona que ha estat denunciada i que no és l’única que fa un ús de risc i inadequat de l’aiahuasca o l’anahuasca o d’altres químics o plantes que indueixen diversos estats alterats de la consciència, és que es tracta d’una qüestió espiritual.

Tenim experiències rellevants de què passa quan es profanen rituals i plantes sagrades, com per exemple la del tabac, que es pot considerar com la primera gran medicina amazònica que, al ser profanada per la cobdícia i la banalització humana acabà esdevenint una màquina de fer malalties i provocar morts.

L’aiahuasca no només és la combinació d’unes plantes per a fer una beguda que provoca visions, sinó una eina, amb categoria de sagrada, dins d’un precís ritual 1, que connecta directament amb el món espiritual.

Si algú no creu que existeixi el món espiritual, que només es tracta de supersticions o fantasies o creences mitològiques o primitives, el més segur que podria fer seria allunyar-se d’aquests tipus d’experiències, ja que el fet de no creure no protegeix d’interaccions negatives i perilloses del tipus espiritual, ni a ell ni a les persones amb qui es relaciona.

Tanmateix, encara creient en aquesta dimensió, es tracta d’un tema tan delicat que no hi ha prou garanties en la major part dels espais a on s’administra, és a dir, molts són els cridats, però pocs són  els escollits. Aquí es podria parlar de la degradació que està patint el Santo Daime brasiler, on el daime seria l’aiahuasca, quan van decidir incorporar a la marihuana en el seu ritual.  O també de pactes espirituals foscos que practiquen algunes persones dels pobles originaris, que utilitzen l’aiahuasca per tal de dominar a l’altre a nivell econòmic, psicològic, d’ànima, de poder, sexual (abús) etc., com s’han donat casos entre els Shipibo Conibo i d’altres comunitats. Si des de GASS haguéssim de recomanar un sol espai de garanties, escolliríem el centre Takiwasi del Perú.

Volem destacar que, encara que és quelcom desitjable, tampoc té a veure únicament la bona voluntat i la intencionalitat de les persones que conviden per a estar protegits de les interaccions negatives del mon espiritual. S’han de fer les coses molt correctament per a aconseguir una experiència segura i sanadora. La bona intenció s’ha d’acompanyar d’un saber profund, d’un compromís sincer i autèntic amb el mon espiritual i de moure’s de forma precisa, mitjançant rituals no “inventats”, per aquest bast mon.

I això no és gens fàcil d’aconseguir, en el cas de l’aiahuasca o el jagé colombià, ja que requereix d’una preparació molt dura per a qui convida: la realització de dietes amb aïllaments llargs a la selva (acumulant més de 365 dies com a mínim per a començar i anar fent més, de forma regular, durant la vida); també es necessita un permís des del món espiritual (no es tracta d’una qüestió de la pròpia decisió de dedicar-se); l’acceptació per ser instruït i habilitat per part de persones amb llinatge dins de la medicina tradicional; l’observació rigorosa de regles importants abans, durant i després de prendre; etc. El Dr. Jaime Torres, director del centre Takiwasi ho explica molt bé en un article publicat a la seva web. I aquestes condicions descartarien a la major part de persones que estan donant l’aiahuasca a Europa.

Deixem la contundent declaració seguidament clicant la imatge:

Taita Queta

Paral·lelament enllacem un article de suport de 100 acadèmics al poble Cofan. I un vídeo del vell Taita fent unes declaracions al respecte de l’engany que l’han fet.

Avís final: Els no creients del món espiritual, solen racionalitzar o reduir les experiències a efectes químics al cervell i contextualitzar-ho, en el millor dels casos, dins de la disciplina de la teràpia psicològica, aportant i/o combinant no només aiahuasca o anahuasca, sinó tota mena de plantes i altres drogues de síntesis (iboga, èxtasis, ketamina, LSD, 2CB, etc.), fet que tampoc protegeix ni fa desaparèixer les interaccions negatives a nivell espiritual.

Poden referir-se a l’experiència en termes com Psicosíntesis o inducció d’estats modificats de la consciència o d’altres semblants, pretenent que només es tracta d’una teràpia controlada per un professional que administra un tipus de químic que altera de diverses formes la percepció i la consciència, sempre negant la part espiritual, és a dir, la que s’escaparia de les seves mans. De vegades pot aparentar un bon resultat terapèutic, però les interaccions negatives a nivell espiritual poden manifestar-se en noves malalties, psíquiques i/o físiques i/o en persones íntimament relacionades amb qui ha tingut aquesta experiència. Això també és igual d’arriscat i perillós. Des del punt de vista espiritual ja ni caldria comentar el risc de consumir drogues per hedonisme o pur plaer… Potser negar l’espiritualitat és el gran error de la nostra societat i el que l’està destruint.


1- Ritual: tecnologia espiritual rebel·lada des de la pròpia dimensió espiritual, no pas inventada racionalment.

Translate »