Gir cap a la intervenció policial a les aules

    Home / Opinió / Gir cap a la intervenció policial a les aules

Gir cap a la intervenció policial a les aules

1

Des de fa uns anys trobem que cada vegada més, tant els equips directius dels centres educatius com les AMPA, demanen més l’entrada de Mossos d’Esquadra i Policies Locals a les aules per tractar temes de salut o de convivència, substituint a educadors/res, activistes, etc. No és casualitat…

El model d’aquest gir que va avançant a casa nostra el trobem als USA que, des de fa dècades, van conceptualitzar també la prevenció de malalties i qüestions de convivència com un tema de seguretat, no tant educatiu. De fet, ara fa cent anys de la Llei Harrison (1914), on metges i homes del tresor, van lluitar per imposar el criteri d’abordatge sobre les drogues, és a dir si era una qüestió mèdica o criminal. Van guanyar els homes del tresor.

Així, el Sheriff té competències per a fer prevenció, per exemple de consums de drogues, com es veu a la imatge inferior de l’estat de Misuri. En aquest sentit, la lògica educativa o de transmissió de continguts es basa en una autoritat respresentada per la força (arriben a les aules uniformats i armats ). No es tracta d’educar, sinó d’instruir, per tant, els subjectes són passius, han d’obeir, no s’ha de debatre, sinó assimilar. La norma és el medi policial inqüestionable, per sobre del dubte cartesià, irrebatible per la seva condició de llei i de delicte la seva transgressió. Això és absolutament contraposat a la figura d’un activista o d’un educador (del tipus crític i dialogant, clar està) que podrien apel·lar a la desobediència civil.

Mike-Byrd-met-sign.jpg

Xèrif del comtat de Jackson  a Pascagoula Street . 

Un exemple recent del posicionament per la força davant les malalties s’ha donat amb la crisis de l’Ébola, on existeix un Comandament de Salut Pública de l’exèrcit d’USA, que ha desenvolupat missions militars a l’Àfrica per “ajudar” a detenir la malaltia (The Wall Street Journal). Observadors internacionals que pertanyen a organitzacions solidàries, parlen de que aquestes missions militars solen defensar “altres” interessos estratègics.

Un infante de marina estadounidense se ve fuera de una MV-22B Osprey, mientras se preparan para aterrizar en la Embajada de Estados Unidos en Monrovia.

Un infant de  la marina nord-americana es veu fora d’un Osprey MV-22B, mentre es preparen per aterrar a l’Ambaixada dels Estats Units a Monròvia (missió per detenir l’Ébola). ZUMA PRESS

Tornant a casa nostra, des dels centres educatius catalans, a més de sol·licitar l’actuació policial a les aules, es va incorporant el model arquitectònic i protocolari d’institucions tancades, com portes de seguretat, càmeres de vídeo vigilànica, murs més alts, inclòs en alguns personal de seguretat, etc. S’està derivant a una incerta sort de centres semi tancats en si mateixos, on l’educació es viu bàsicament a l’aula i les sortides són cada vegada més escasses. Potser l’escola hauria de ser més de portes en fora, de la vida real.

El model educatiu policial queda també apuntalat per la demanda dels centres educatius   – ja aprovada – de què el professorat i la direcció tinguessin el grau d’autoritat. Aleshores una falta envers ells es tipifica com un atemptat a l’autoritat, és a dir, com si fossin policies, amb conseqüències legals més greus. Això és ja una realitat a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i a la criticada LOMCE. Anecdòtica queda la imatge bucòlica del professor horitzontal i proper que es mostra a la pel·lícula “La lengua de las mariposas“.

la-lengua-de-las-mariposas-9

“La lengua de las mariposas”. Dtor. Jose Luís Cuerda 1999

Aquesta tendència és un reflexa de la societat, on s’inverteix més en policies i material repressiu que en educadors/es i altres professionals “tous”, tant a nivell local, com autonòmic, com estatal.

Curiosament, el desplegament dels cossos de seguretat als centres educatius s’està donant en un moment històric en el que les denúncies per tortures (P.e. “Ciutat Morta“, “Comissaria de Les Corts”, etc.), morts (p.e. “Cas Raval”, “Cas Salou”, etc.) i mutilacions (p.e.”Cas Esther Quintana que va perdre l’ull”, “Carlos Prieto va perdre la melsa” , etc.) esquitxen als cossos de seguretat. On la brutalitat policial és més present que mai fent repressió a les persones que es manifesten reclamant drets i llibertats, com les del 15M o les protestes estudiantils, on un cap de policia valencià va anomenar “enemics” als estudiants i un altre a Barcelona afirmava que atunyinaria a Ghandi per la seva lluita no violenta. I, per a acabar de fer-ho amb més impunitat, ha estat aprovada la Llei Mordassa (27/03/15), ja criticada per experts en drets humans de l’ONU per atemptar contra els drets i llibertats civils. Un policia no qüestionarà ni dubtarà en aplicar-la. Per exemple, les proves de vídeo que van ajudar a aclarir el llançament de pilotes de goma -negat per agents, comandaments policials i polítics reiteradament-, en el cas d’Esther Quintana, seran un delicte.

mordaza

És xocant que aquests fets no facin replantejar, ni als equips directius ni a les AMPA, si és o no tan interessant que la policia entri cada vegada més a les aules.

esther quintana

Esther Quintana en una entrevista a l’emisora SER

Per què els centres educatius no demanen més a Esther Quintana o a Ammistia Internacional o a Justícia i Pau que vagin als centres a parlar de corrupció, abús i brutalitat policial?

És cert que no tots i totes els agents policials són violents i n’hi ha que són excel·lents professionals, però també és inquietant que molts dels agents que no són del tipus violent, tampoc denuncien als altres, tornant-se còmplices pel seu silenci, això és el principi de la corrupció policial: uns quants violents que arrastren corporativament a altres.

El gir a l’estat policial a Catalunya és més que evident, quan es considera com a estructura d’estat prioritària assolir més i més policies per sobre de deixar de tenir alumnat a barracons, d’una mínima atenció social, educativa o sanitària pública i de qualitat. Tot és política, però els centres educatius i les AMPA’s també tenen la seva responsabilitat en el que s’està construint. Seria interessant que aquests equips directius i associacions miressin una pel·lícula com “La casa de los espíritus”, del director Billie Agust i basada a la novel·la d’Isabel Allende, on es descriu cap a on deriva una societat amb molt pes policial o militar.

dom-duhov

Escena amb Winona Ryder i Jeremy Irons de la película “La casa de los espíritus” (1993)

Arribar a un equilibri sa de forces policials (amb Itàlia el més elevat d’Europa) per número d’habitants és quelcom que ens hem de qüestionar profundament , al igual que el nombre de presoners per habitants, el més elevat d’Europa. Curiós, no? Necessari? No serà que es castiga principalment a la pobresa?

Assumir un estat policial i autoritari comença també per l’escola, és a dir, com s’educa, si per a la llibertat basada en valors com les relacions més horitzontals, la confiança, la igualtat, el lliure pensament i l’esperança o, per contra, la submissió basada en la verticalitat de les relacions, la por, la uniformitat, l’obediència cega a l’autoritat i la desigualtat. Apostar com s’està fent a aquest posicionament autoritari també té els seus fruits, com la intolerància, la violència, el radicalisme, l’autoritarisme o que acabin guanyant eleccions partits polítics que entonen discursos racistes contra els immigrants, quan hi ha una crisis econòmica provocada pels bancs. D’això no es pot dir escola democràtica ni educativa per cap vessant.

Per tant, des de GASS fem una crida per a canviar aquesta dinàmica.

One thought on Gir cap a la intervenció policial a les aules

    tutnet

    11/12/2014

    Doncs vaja situació més enredada aquesta de la por fins a la paranoia policial!!!

Deja un comentario

Translate »